MATERIAL

Tots els drets estan reservats pel titular dels drets d'autor de la pàgina filobatxillerat.cat. Queda estrictament prohibida la reproducció, distribució, transformació, total o parcial, dels continguts sense el consentiment previ i explícit del titular.

Vocabulari de Plató de la teoria de les idees.

Món sensible: Realitat física i canviant percebuda pels sentits. És imperfecta i efímera, formada per objectes materials i fenòmens que són només còpies o reflexos del món de les idees.

Món sensible: Realitat eterna, immaterial i perfecta que existeix independentment del món sensible. Les idees són essències universals i immutables, que només es poden comprendre mitjançant la raó.

Idea: Essència immaterial, única, universal i perfecta de les coses, que representa la veritable realitat en el món intel·ligible.

Cos: Part física de l'ésser humà, pertanyent al món sensible, que és canviant i mortal.

Ànima: Essència immaterial i immortal de l'ésser humà, responsable del pensament, la moralitat i el coneixement.

Soma-sema: Significa “el cos és una tomba”; el cos és una presó que limita l’ànima en la seva cerca de la veritat.

Dialèctica: Mètode filosòfic basat en el diàleg que permet accedir al coneixement veritable mitjançant la raó.

Reminiscència: Teoria segons la qual el coneixement és el record de les idees que l’ànima va contemplar abans d'encarnar-se.

Participació: Relació segons la qual els objectes del món sensible són còpies imperfectes de les idees.

Mite de la caverna: Al·legoria que descriu l’ascens de l’ànima des del món sensible (ombres) fins al món de les idees (llum del sol).

Teoria del coneixement: Concepció segons la qual el coneixement veritable es basa en la raó i en el record de les idees, no en els sentits.

Doxa: Opinió o coneixement sensible, imperfecte i canviant.

Episteme: Coneixement veritable, segur i universal, basat en la raó i el món de les idees.

Eikasia: Imaginació o percepció d’ombres i reflexos, el nivell més baix del coneixement dins del món sensible.

Pistis: Creença basada en l’experiència directa dels objectes sensibles, superior a l’eikasia però limitada.

Dianoia: Raonament discursiu i científic, que busca comprendre els objectes matemàtics i les seves relacions.

Noesi: Intuïció intel·lectual que permet la comprensió directa de les idees més elevades, com la idea del Bé.

Mite del carro alat: Metàfora que representa l’ànima com un carro tirat per dos cavalls (blanc i negre) i guiat per un auriga (raó).

Auriga: Simbolitza l’aspecte racional de l’ànima, que dirigeix el carro cap al món de les idees.

Cavall blanc: Representa l’aspecte noble i irascible de l’ànima, obedient i apassionat, col·laborant amb la raó.

Cavall negre: Simbolitza l’aspecte concupiscible i instintiu de l’ànima, descontrolat i arrossegat pels desitjos materials.

Aspecte racional: Part de l’ànima associada amb la raó i el coneixement, que busca la veritat i governa les altres parts.

Aspecte irascible: Part de l’ànima relacionada amb la voluntat i el coratge, que col·labora amb la raó per mantenir l’ordre.

Aspecte concupiscible: Part de l’ànima que desitja plaers materials i físics, necessitant ser controlada per la raó.

Vocabulari de Plató de la teoria política.

Polis: Comunitat política organitzada on els individus treballen pel bé comú i la justícia, amb classes ben definides.

Estat febril: Estat corromput, orientat per la recerca de riquesa i plaers, en detriment de la justícia.

Estat ideal: Estat just on cada classe compleix la seva funció, governada per filòsofs-reis en harmonia i equilibri.

Filòsof rei: Governant savi, capaç de conèixer la veritat i prendre decisions justes pel bé de la polis.

Soldat: Guardian de l’estat, protegit per la virtut del coratge, amb la missió de defensar la justícia.

Artesà: Individu dedicat a la producció de béns materials, subordinat a les classes governants i guerreres.

Virtut: Qualitat moral que permet viure segons la raó, amb les virtuts de saviesa, coratge, temperança i justícia.

Saviesa: Virtut dels governants, basada en el coneixement de la veritat i la capacitat de governar justament.

Coratge: Virtut dels soldats, associada a la valentia i la fidelitat als ideals de la polis i la justícia.

Temperança: Virtut de l'autocontrol, que assegura l'equilibri intern i l'ordre social entre les classes de la polis.

Llei escrita: Lleis formalment codificades per regular la vida ciutadana, però imperfectes per cobrir totes les situacions.

Llei no escrita: Lleis morals universals basades en la raó i la justícia, no codificades però fonamentals per a l'ordre.

Lletres grosses i petites: Distinció entre les idees generals (lletres grosses) i les aplicacions particulars d'aquestes (lletres petites).

Mite dels metalls: Mite que justifica la divisió social: or per governants, plata per soldats, ferro o bronze per artesans.

Individu just: Persona en què la raó governa l’ànima, amb les virtuts en equilibri per contribuir al bé comú.

Aristocràcia: Forma de govern ideal, dirigida per filòsofs-reis, que busca la justícia i el bé comú per mitjà de la saviesa.

Timocràcia: Forma de govern basada en l’honor i el poder militar, amb valors corromputs per la recerca de glòria.

Oligarquia: Sistema polític en què el poder el deté una minoria rica, que governa pels seus interessos propis.

Democràcia: Forma de govern popular, però en què la manipulació i el desordre poden pervertir la justícia.

Demagogia: Manipulació política en què els líders apel·len a les emocions populars per aconseguir poder personal.

Tirania: Forma de govern absolutista i corrupte, dirigida per un tirà que governa amb força i despotisme.