MATERIAL

Tots els drets estan reservats pel titular dels drets d'autor de la pàgina filobatxillerat.cat. Queda estrictament prohibida la reproducció, distribució, transformació, total o parcial, dels continguts sense el consentiment previ i explícit del titular.

Vocabulari de David Hume.

Empirisme: Teoria que postula que tot coneixement prové de l'experiència sensible. Hume defensà que les idees i els coneixements es deriven de les impressions percebudes a través dels sentits.

Tabula rasa: Concepte segons el qual la ment humana, en el moment del naixement, es presenta com una "taula en blanc", sense contingut predeterminat. Tot coneixement s'adquireix posteriorment a través de l'experiència.

Percepcions: Continguts de la ment humana, segons Hume. Es divideixen en impressions i idees.

Impressions: Percepcions immediates i vívides derivades dels sentits, com les sensacions de color, so, textura, etc.

Idees: Percepcions menys vívides i clares, resultants de la reflexió sobre les impressions. Són còpies de les impressions percebudes.

Impressions sensibles: Percepcions derivades dels sentits, com veure un color o sentir un so.Impressions de reflexió: Percepcions provinents dels sentiments i emocions internes, com l'alegria, la tristesa o la ira.

Impressions simples: Percepcions bàsiques i elementals que no es poden descompondre més, com una sensació simple de color o textura.

Impressions complexes: Percepcions resultants de la combinació d'impressions simples, com una percepció integrada d'objectes amb diverses qualitats.

Idees simples: Idees que corresponen a impressions simples, representacions bàsiques de l'experiència, com la idea d'un color o so.

Idees complexes: Idees resultants de la combinació d'idees simples, com la representació d'un objecte amb diverses qualitats.

Innatisme: Teoria que defensa l'existència d'idees o coneixements innats. Hume rebutjà aquesta teoria, afirmant que tot coneixement es deriva de l'experiència.

Memòria: Facultat que permet retenir i recordar impressions i idees passades. Les idees recordades són més febles que les impressions originals.

Imaginació: Facultat que permet combinar idees de manera creativa, formant nous conceptes a partir de les idees ja adquirides.

Principi de la còpia: Principi segons el qual les idees no són més que còpies de les impressions. Les idees clares i detallades provenen d’impressions més clares.

Criteri de veritat: Per Hume, la veritat d'una idea es mesura per la seva connexió amb les impressions. Si una idea pot ser rastrejada fins a una impressió original, és considerada vàlida.

Relacions d'idees: Connexions entre idees a través de la raó. Es tracta de veritats necessàries i a priori, com les matemàtiques, que no depenen de l'experiència.

Qüestions de fet: Afirmacions sobre el món que depenen de l'experiència empírica. Aquestes qüestions no es poden conèixer a través de la raó pura i no són necessàries ni universals.

Principi de causalitat: Hume argumentà que no es pot observar directament la connexió causal entre esdeveniments, sinó que aquesta es basa en la uniformitat de l'experiència.

Fenomenisme: Teoria que defensa que només podem conèixer els fenòmens, és a dir, les aparences, no les coses en si mateixes.

Creença: Impressió mental que fa que una idea sigui considerada veritable. La creença es fonamenta en la força de les impressions repetides i en la uniformitat de l'experiència.

Substància: Hume criticà la idea de substància com una entitat independent i perdurable, afirmant que la substància no és més que una idea derivada d’un conjunt d'atributs associats.

Crítica del jo: Hume argumentà que no es pot percebre un "jo" permanent. La nostra percepció del “jo” és una successió d’impressions i idees, sense unitat essencial.

Crítica a Déu: Hume criticà les demostracions de l'existència de Déu basades en arguments a posteriori (com l'argument teleològic), considerant-les especulacions sense fonament empíric.

Crítica al món: Hume afirmà que el coneixement del món es limita a les impressions i idees, sense accés directe a la realitat externa.

Escepticisme: Hume defensà un escepticisme moderat, sostinguent que no es pot assolir certesa absoluta sobre molts aspectes de la realitat, tot i que les creences es basen en la repetició d’impressions i la uniformitat de l’experiència.